viatge de la vida

demà és un GRAN dia!

2008-09-16T18:57:00.009+02:00

DEMÀ ÉS UN GRAN DIA...

Ell va néixer a Gàmbia,
va créixer amb la il·lusió d'un infant,
li agradava jugar a futbol,
anar a l'escola,
anar a comprar (sobretot si li feia anar la seva àvia),
li agradava córrer descalç pel carrer, per la platja,
amb els amics, o darrera dels tubabs cridant "mindi",
fent trampes perquè li donessin més d'un caramel,
per després veure qui en tenia més...

i es va anar fent gran,
massa aviat...
va haver de deixar l'escola,
començar a treballar,
per ajudar a la seva família, per sobreviure,
en feines dures i malpagades (en els millors casos)
es va fer mal a una cama
i ja no va poder jugar més a futbol...

i aquella mirada d'infant plena d'il·lusió
s'ha convertit en decepció,
en impotència, en frustració,
pel país on viu, pel sistema,
per la seva situació...

però tot i així,
sempre té un somriure per regalar,
tot i així,
el seu cor no s'ha mort,
tot i així,
és un noi alegre, amb ganes de no rendir-se,
amb la ment oberta i amb ganes de conèixer,
tolerant i sense prejudicis,
amb ganes de seguir endavant...
disposat a deixar la seva terra,
el seu sistema i la seva gent,
disposat a confiar en nosaltres
sense haver vist mai el que li espera,
disposat a començar una NOVA VIDA!

la seva mirada torna a tenir una epurna d'il·lusió,
la seva vida torna estar plena d'esperança.

No es pot retornar la infància a un adult,
però sí pot ser més feliç el que li queda de vida.

I DEMÀ COMENÇA LA SEVA NOVA VIDA, AQUÍ, AMB NOSALTRES!

Hey Jude

2008-08-28T10:33:00.001+02:00

Hey Jude, don't make it bad
Take a sad song and make it better
Remember to let her into your heart
Then you can start to make it better
Hey Jude, don't be afraid
You were made to go out and get her
The minute you let her under your skin
Then you begin to make it better
And anytime you feel the pain
Hey Jude, refrain
Don't carry the world upon your shoulders
For well you know that it's a fool
Who plays it cool
By making his world a little colder
Hey Jude, don't let me down
You have found her, now go and get her
Remember to let her into your heart
Then you can start to make it better
So let it out and let it in
Hey Jude, begin
You're waiting for someone to perform with
And don't you know that it's just you
Hey Jude, you'll do
The movement you need is on your shoulder
Hey Jude, don't make it bad
Take a sad song and make it better
Remember to let her under your skin
Then you'll begin to make it better.

SENEGAL I GAMBIA

2008-07-30T10:37:00.013+02:00

Què puc dir de l'Àfrica...em té el cor robat.

Del Senegal em quedo amb un paisatge imponent, el país Bassari, les cascades, la gent d'Ibel, l'autenticitat d'Iwol, i dels campements, els arbres gegants, i evidentment...amb en Vieux i en Fal (ah!...i amb en Mohamed, l'Imma petita, els Arona's i el pillat de l'Alpha).

De Gàmbia...com a casa, m'hi sento tranquil·la, plena, feliç. Em quedo amb les experiències, el relax de Tendaba, el retrobament, les olors característiques, les veus dels nens que continuen ressonant al llarg del viatge, els somriures, l'amabilitat de la gent,...bàsicament em quedo amb la gent, i sobretot amb la nostra big family: Gimmy, Mustafa, Mariama, Alagi, Vintu, young Mariama, Ismael, Macus, Pablo, Lamin, Catherine, Anna, Lamin baby, Lisa, Alphons, Joseph...gent que ens acull i ens obre les portes de casa seva, que ens repeteixen que són la nostra família, que ens ofereixen el poc que tenen, que preguen per nosaltres, que ens esperen amb els braços oberts i m'enamoren cada vegada que em regalen el seu somriure.

contigo aprendí

2008-05-30T11:29:00.008+02:00

Este niño acaba de ver una cosa que nunca antes había visto.

A lo mejor ha visto un globo en forma de biberón,
a lo mejor ha visto unos dibujos nuevos en la tele,
pero a lo mejor, y sólo a lo mejor,
ha visto su padre agrediendo a su madre.

En este caso, si es así, marcará el resto de su vida. Ya no volverá a ser el mismo. Cuando sea un poco mayor, no entenderá lo que le pasa pero llevará una rabia autodestructiva siempre consigo, insultará, pegará,...destrozará a todo lo que se le ponga por delante, a todos y a sí mismo.

Entonces es cuando la tristeza invade mi mente, y la impotencia mi corazón. Él no tiene la culpa.

Sant Jordi

2008-04-23T20:42:00.010+02:00

MOLTES FELICITATS!!!

"T'estimo no només pel que ets,

sinó pel que sóc quan estic amb tu."

Gràcies.

Ismaël Lô: Jammu Africa

2008-04-21T12:16:00.001+02:00

puja el volum,
tanca els ulls,
i deixa't transportar fins al cor d'Africa...

Abaraka!!!

FATOUMATA VINTU

2008-03-19T21:03:00.012+01:00

et vull dedicar aquest post:

perquè va ser el teu aniversari,

perquè sé que em llegeixes,
encara que no deixis la teva empremta,

perquè formes part de la meva vida,

perquè hem crescut juntes,
i seguim creixent juntes,

perquè ens entenem molt bé,
a vegades sense paraules,

perquè hem fet moltes bogeries,

perquè saps que un cafè sempre va bé,
o si no una cocacoleta,

perquè hem tancat moltes discoteques,

perquè hem tingut les millors converses,

perquè sabem que som un "disaster",

perquè hi ets sempre que et necessito,
i quan no,

perquè sé que em perdonaràs que vagi tard,

perquè compartim somnis,
records,
ideals,
i valors,

perquè m'agrada veure't il·lusionada,
i apassionada per qualsevol tema,

perquè no m'agrada veure't plorar,
però a vegades s'ha de fer,

perquè sé que ets molt forta,
però saps que no ho has d'aguantar tot tu sola,

perquè tu em dónes força per a continuar,

perquè amb tu aniria a la fi del món,

perquè sé que ets sincera,
tot i que a vegades callis per respecte,

perquè saps que a vegades callo,
però sempre et diré la veritat,

perquè a vegades ens servim de mirall,

perquè sento que et necessito,

perquè sento que em necessites,

perquè vull que sàpigues que hi seré sempre,
facis el que facis,

perquè saps que t'estimo,
encara que no t'ho digui.

FATOU & KADHI

la fe mou muntanyes?

2008-03-19T20:52:00.002+01:00

Gràcies,

no sé ben bé a qui,

però s'agraeix que es deixi entreveure una mica de llum

enmig de la foscor.

*Potser gràcies a vosaltres, a la gent que ha posat tanta energia, pregàries, pensaments...dirigits a una persona. Això sempre ajuda, i l'energia sempre arriba.

fe

2008-03-13T22:47:00.010+01:00

resant...

no sé ben bé a qui,

però ho demano

amb totes les meves forces...

perquè tot vagi bé

mezcla de emociones

2008-02-11T12:49:00.000+01:00

volví de gambia pero aún sigo allí,

estoy contenta por las cosas que hice pero impotente por no poder hacer más,

no soporto el frío pero me encanta el calor del fuego en invierno,

estoy estresada pero con muchos proyectos en mente,

me gusta trabajar con niños pero no de esta forma

entonces...
en este momento nostálgica,
contenta pero insatisfecha,
ansiosa pero ilusionada,
con ganas pero fustrada,

...necesito sentarme,
respirar,
centrarme,
estar conmigo misma.

FELIZ AÑO NUEVO!!!!!!!!!!!!!!

2007-12-29T12:18:00.000+01:00

Para saber el valor de un semestre:
Pregúntale a un estudiante que reprobó el examen final.

Para saber el valor de un mes:Pregúntale a una madre que ha dado a luz prematuramente.

Para saber el valor de una semana: Pregúntale a un editor de la revista semanal.

Para saber el valor de una hora:Pregúntale a los amantes que esperan para verse.

Para saber el valor de un minuto:Pregúntale a la persona que perdió el tren, el autobús o el avión.

Para saber el valor de un segundo:Pregúntale a quien haya sobrevivido de un accidente.

Para saber el valor de una milésima de segundo:Pregúntale al atleta que ganó una medalla de plata en las Olimpiadas.

El tiempo no espera a nadie.
Atesora cada momento que tienes.
Lo atesorarás mucho más si lo compartes con alguien especial.

*Un año muere y otro nace...APROVECHALO!!!

Os deseo mucha felicidad en este año que nace...recíbelo con los brazos abiertos, acógelo, mímalo, dale cariño, regálale amor...y todo esto lo recibirás a cambio!

*FELIZ AÑO NUEVO a todos vosotros, y a ti concretamente, por leerme, escucharme, entenderme, sentirme acompañada, sentirme cerca de ti. Gracias!!!
p.d: me voy a GAMBIA!!! hasta pronto!!

Hanna - Como La Vida

2007-12-01T11:04:00.001+01:00

"...y empecé a comprender
que la vida son dos días
y que el miedo no te deja
andar ni ver..."

STRESS

2007-11-27T12:23:00.001+01:00

me pregunto ¿cómo hemos llegada a esta sociedad tan estresante???

cómo vamos de culo a todas partes,

cómo parece que nos persigue el tiempo,

cómo corremos sin llegar a ninguna parte...

¿qué se nos ha perdido al final de la carrera?

cómo dejamos de disfrutar cada instante,

cómo perdemos el tiempo de forma inútil,

cómo dejamos de dar importancia a una sonrisa,

a una lágrima, a la emoción, a lo que nos dice el cuerpo,

para priorizar el tener que hacer siempre lo correcto,

el trabajo, el dinero, el tener que estar bien para seguir con todo esto.

me pregunto ¿qué hemos hecho mal??

porque hay otras culturas, más pobres,

que en realidad són más ricas en bienestar,

en saber estar, en aprovechar los detalles,

en disfrutar de las sonrisas, de los caramelos,

de dar la mano, de un abrazo, de un gesto,

de unas palabras bonitas, de lápices de colores,

de una pelota de futbol, de dar una sopresa,

de regalar, de ayudar a un desconocido,

de la vida misma.

*No valoramos lo que tenemos, lo que nos está pasando, lo que somos, las pequeñas cosas sin importancia, que al fin y al cabo son las más importantes!!

¿Dónde está nuestra ilusión?

retrobament...

2007-11-03T17:57:00.001+01:00

Una relació d'amistat,

un apreci especial,

unes experiències viscudes...

i un trencament,

per raons absurdes

que ara no venen al cas.

I després de 10 anys...

el retrobament.

casualitat o destí?

records especials,

sentiments a flor de pell,

paraules sinceres,

llàgrimes d'emoció,

retrobament... de cor.

*Gràcies!

¿?

2007-11-02T16:42:00.000+01:00

¿cómo soy?
pues supongo que depende de quien me describa...pero hoy me he quedado un poco descolocada cuando me han dicho tres cualidades difíciles de digerir: egocentrica, narcisista y neurótica (esto último ya lo sabía). Luego lo ha suavizado, diciendo que tenía algun aspecto de...

Egocentrismo: Exagerada exaltación de la propia personalidad, hasta considerarla como centro de la atención y actividad generales.

Narcisismo: Excesiva complacencia en la consideración de las propias facultades u obras.

Neurosis: Enfermedad funcional del sistema nervioso caracterizada principalmente por inestabilidad emocional.

¿Y ahora qué hago con todo esto?

quins records...!!!

2007-10-30T20:09:00.001+01:00

diumenge...dia de relax, nit amb amics, barraques de girona, taller de dansa, una bona estona, desinhibició, un concert, vells temps, quins records...!!!

corren, corren pels carrers corren
paraules que no s'esborren,
imatges que no se'n van

ploren, ploren pels carrers ploren,
com gotes d'aigua s'enyoren
aquells que ja no es veuran

*GOSSOS, escolta i deixa't portar!

INTOLERÀNCIA

2007-10-26T21:04:00.000+02:00

Sempre trobo el motiu perfecte per poder excusar algú, per poder-lo justificar i comprendre.
Perquè tinc un nivell de tolerància tan exageradament alt?? Doncs ja n'hi ha prou!

No tolero la violència.
No tolero els abusos.
No tolero les mentides.
No tolero la prepotència.
No tolero la discriminació.
No tolero el racisme.
No tolero el sexisme.
No tolero la humiliació.
No tolero la obligació i menys la prohibició.
No tolero la por.
No tolero la hipocresia.
No tolero deixar de banda els sentiments.
No tolero la gent que actua en base al que he dit.
I ja no tolero més la meva tolerància a tot!

ÚLTIMO INSTANTE

2007-10-22T18:48:00.000+02:00

Llegaba su hora

y ella lo sabía.

Tenía miedo,

mas ella era valiente.

Aguantó día tras otro,

se despedía uno a uno,

con la mirada.

Y aprovechó,

cuando todo estaba traquilo,

para irse en paz.

Y se cerraron sus ojos para siempre.

Dejaba atrás hijos y nietos,

pero se le abría delante suyo

un mundo familiar y cálido,

arropada y guiada

por los que más había añorado.

2007-10-20T17:53:00.001+02:00

tarde o temprano...
SIEMPRE SALE EL SOL.

BaJo La LLuViA

2007-10-11T18:45:00.000+02:00

Hoy...
me pondría bajo la lluvia.

Hoy...
me desnudaría,
me pondría bajo la lluvia
y la dejaría caer.

Hoy...
sin paraguas,
sin protección,
me pondría bajo la lluvia.

Hoy...
para sentir el agua,
para limpiar mi mente,
mi cuerpo y mi alma.

Hoy...
para cerrar los ojos,
para sentir como se deslizan mis preocupaciones,
para quedarme tranquila,
para poder dormir sin sueños.

GAMBIA

2007-10-02T11:18:00.000+02:00

Ha arribat el moment de parlar de Gambia.

Sense paraules. Indescriptible. Inoblidable.

I és que Gàmbia enganxa. I enganxa de tal manera, que només d'arribar aquí hagués tornat a marxar. I és que en aquests moment, quan ja han passat dos mesos, necessito recordar, necessito tornar-hi, encara que sigui a través de la imaginació...

La llum de Gàmbia, els seus colors, el seu gust...i sobretot, la seva gent. Evidentment que hi ha de tot, ara no tot serà de color de rosa, però la majoria, gent amable, calmada, simpàtica, sempre apunt per regalar-te un somriure. I el millor de tot: ELS NENS. Encara veig la seva mirada, la seva cara il·luminada per un caramel (mindi!!!!!!!!!!!), o simplement, per haver-li dit alguna cosa. I encara sento les seves veus, jugant, rient, cridant, cantant, cantant-nos a nosaltres ("beautiful flowers..."). Més que coses concretes, és la sensació..de relax, de estar bé amb un mateix, de plenitud.

Ho enyoro, ho enyoro molt. Fins aviat Gàmbia!

http://www.gambiaexperience.es/

tardor...retorn

2007-09-27T18:36:00.000+02:00

Quant de temps i quantes coses que van passant...

massa ocupada, massa poc temps...sempre em falta temps!

Es nota la tardor. Tornar a començar la rutina, o més aviat, crear una nova rutina, fer plans nous,...tot adaptat al nou treball. Si senyor, un nou treball!! No és ben bé de la meva especialitat, però ens hi anem acostant... Un dia bé i un altre no tant, i així, anar passant.

Avui he notat el fred de tardor.

Tot i que estigui una mica pessimista, no us penseu que no m'agrada la tardor. M'encanten els seus colors, l'aroma humit, posar-me un jersei, respirar tranquilitat, encendre algun foc a terra, fer sobretaules,...i sobretot, els colors.

un conte per pensar

2007-08-30T16:26:00.000+02:00

Había una vez dos niños que patinaban sobre una laguna helada. Era una tarde nublada y fría, pero los niños jugaban sin preocupación.

De pronto, el hielo se reventó y uno de los niños cayó al agua, quedando atrapado. El otro niño, viendo que su amigo se ahogaba bajo el hielo, tomó una piedra y empezó a golpear con todas sus fuerzas hasta que logró romper la helada capa, agarró a su amigo y lo salvó.

Cuando llegaron los bomberos y vieron lo que habia sucedido, se preguntaban cómo lo hizo, pues el hielo era muy grueso.

-Es imposible que lo haya podido romper con esa piedra y sus manos tan pequeñas- afirmaban. En ese instante apareció un anciano y dijo:

-Yo sé cómo lo hizo.

-¿Cómo?

-No había nadie a su alrededor para decirle que no podia hacerlo.

*Moraleja " Nada es imposible si te lo propones"

...decepció

2007-08-29T18:13:00.000+02:00

perquè despres de la incertesa ve la decepció,
perquè marxa aquestes pessigolles a la panxa,
i desapareix l'angoixa de no saber què passarà,
perquè es desmunten els somnis que per un moment
havies estat construint dins aquesta incertesa...

potser,
es deu tractar d'agafar aquestes il·lusions i fer-les realitat,
es deu tractar de posar-hi esforç i dedicació
i no esperar que les coses passin per si soles,
sinó de lluitar pel què vols i pel què creus...

així doncs,

em puc quedar assentada

veient que tot segueix igual,

o agafar les regnes de la meva vida

i llençar-me de cap als meus somnis...

així ho faré.

incertesa...

2007-08-28T15:22:00.000+02:00

Per què tenim la necessitat de tenir-ho tot controlat??

què passa quan succeix alguna cosa inesperada?

doncs res, remuntar i seguir endavant.

Però... i quan no sabem què passarà?

Comences dient "doncs vaig allà on em depara la vida, em deixaré portar pel destí, no em preocupa perquè en aquests moments em sento plena, feliç..." però aquesta espera es va fent cada vegada més eterna, vull fer plans i no puc, tinc moltes ganes de fer coses i estic entre dues aigües...què dues?...hi ha tants camins davant meu que vull seguir...i al final ja no sé si vull saber el final, ja no sé si vull saber cap on es decantarà la meva vida, perquè això vol dir que s'acaben les altres coses. Evidentment hauré de deixar aquestes altres coses... Com diuen, has de deixar coses enrera si vols avançar. Però jo no les vull deixar, de moment les guardo, les reservo per més endavant.

Els meus principis es mouen...no canvien, només es mouen i es traslladen cap a un altre moment. El què ahir era una prioritat, ara ja no.

Demà es desfarà aquesta incertesa, es trencarà aquest aire que em manté en suspens i cauré de peus a terra (o de cap, mai se sap). Demà s'acabarà aquest joc que estic allargant (que ja no em pertoca) i m'enfrontaré amb la realitat. Demà em pot canviar la vida...o pot seguir tot igual.

Crec que estic preperada pel què vingui...i ho espero amb els braços oberts.

abraçada

2007-08-24T16:33:00.000+02:00

Què té una abraçada? quin és el poder d'una abraçada?

L'abraçada d'una bessona a l'altra li va salvar la vida, regulant amb l'escalfor del seu cos la temperatura i el pols, i estabilitzant així el seu ritme cardíac.

L'abraçada és la millor forma de contacte.

L'abraçada transmet tot el que no podem dir amb paraules.

L'abraçada et dóna escalfor, calidesa, confiança, seguretat, protecció...amor.

L'abraçada salva vides, cura malalties i sana esperits.

L'abraçada provoca alteracions fisiològiques positives del qui toca i del qui és tocat.

L'abraçada aconsegueix somriures, aconsegueix llàgrimes, i aconsegueix aflorar les emocions més amagades.

L'abraçada és el llenguatge universal.

Així doncs, no oblidem mai la importància d'abraçar... als qui estimem, i als qui no, als qui ens vingui de gust abraçar... perquè tothom necessita abraçar i ser abraçat, i perquè a tothom li ve de gust abrigar-se amb l'escalfor d'una abraçada.

Aquest vídeo demostra el poder de les abraçades:

http://www.youtube.com/watch?v=vr3x_RRJdd4

arc de sant martí

2007-08-21T15:03:00.001+02:00

"Quan algú mira un arc de sant martí, el que està veient en realitat és una llum dispersada per certes gotes de pluja. Una persona que es trobi just al costat de la primera, veurà llum dispersada per altres gotes. De manera que, encara que sembli graciós, por dir-se que cadascú veu el seu propi arc de sant martí, diferent del que veuen tots els altres. Només podràs veure l'arc de sant martí quan la llum del sol està darrera teu i la pluja està davant. Durant un dia assolellat, pots fer el teu propi arc de sant martí amb una manguera o regadora de jardí."

És curiós com la naturalesa ens ensenya a viure, i encara més curiós com les persones ens costa d'aprendre-ho. Penso que aquest és un exemple molt clar. Sovint ens sembla que tothom ha de veure les coses de la mateixa manera que les veu un mateix. Però resulta que una simple percepció no és tan simple, sinó que a part de les condicions personals de cadascú, interfereix els canvis constants del medi.

Hi ha persones que, no és que vegin l'arc de sant martí diferent que jo, sinó que sovint el veuen en blanc i negre, i més aviat negre que blanc. En certa manera, sento llàstima, i sobretot impotència, per no poder-les ajudar, ja que es perden la màgia dels colors.

Hi ha èpoques en què ens costa veure l'arc de sant martí, ja que després de la tormenta encara no surt el sol. I en aquestes èpoques, encara que surti el sol, quedem encegats i tanquem els ulls davant aquesta maravella. En aquests moments és quan t'has d'aixecar i treure forces d'on sigui per tirar endavant, per agafar una regadora... i fer-te el teu propi arc de colors.

Així doncs, tu tens la clau, ja que la bellesa està en els ulls de qui la mira.

el meu viatge...

2007-08-20T13:15:00.000+02:00

Sé que en cada viatge les coses són molt diferents, però també sé que en tots i cadascun et topes amb gent molt especial, amb sentiments, amb somnis, amb il·lusions, i també amb decepcions, i també amb molts entrebancs. Totes aquestes coses passen, i acceptar-les ajuden a passar-les millor.

Però, com em prenc el meu viatge? doncs... no vull que sigui un passeig, no vull que sigui un passar de llarg de la vida d'altres persones...per tant, intentaré que aquest viatge sigui diferent, intentaré que aquest viatge sigui profitós, per l'altra gent i per mi, i sobretot, intentaré ajudar a qui ho necessiti, intentaré donar totes les coses bones de mi, per tal d'estimar i de ser estimada. Al cap i a la fi, és el que importa. En l'últim dia de viatge, abans de baixar del tren, m'agradaria mirar enrera i poder veure tota la felicitat en la gent que estimo, i m'agradaria poder-me sentir orgullosa de la meva vida.

http://www.pangea.org/dim/ocio/eltrendelavida_.pps

viatge de la vida

2007-08-15T16:40:00.000+02:00

la vida és com un viatge...en el que ens trobem amors, il·lusions, amistats, pèrdues, decepcions,... però sobretot, un mateix ha de fer que valgui la pena, un mateix ha de decidir com pendre's aquest viatge. Com és el teu??

viatge de la vida

demà és un GRAN dia!

Hey Jude

SENEGAL I GAMBIA

contigo aprendí

Sant Jordi

Ismaël Lô: Jammu Africa

FATOUMATA VINTU

la fe mou muntanyes?

fe

mezcla de emociones

FELIZ AÑO NUEVO!!!!!!!!!!!!!!

Hanna - Como La Vida

STRESS

retrobament...

¿?

quins records...!!!

INTOLERÀNCIA

*ÚLTIMO INSTANTE*

BaJo La LLuViA

GAMBIA

tardor...retorn

*un conte per pensar*

...decepció

incertesa...

abraçada

arc de sant martí

el meu viatge...

viatge de la vida

ÚLTIMO INSTANTE

un conte per pensar