sábado, 3 de noviembre de 2007

retrobament...

Una relació d'amistat,

un apreci especial,
unes experiències viscudes...
i un trencament,
per raons absurdes
que ara no venen al cas.


I després de 10 anys...
el retrobament.
casualitat o destí?
records especials,
sentiments a flor de pell,
paraules sinceres,
llàgrimes d'emoció,

retrobament... de cor.


*Gràcies!

13 comentarios:

eclipse de luna dijo...

Esos recuerdos y esos sentimientos siempre quedaron contigo..quizas fue la casualidad o el destino...quien sabe...lo importante es que estas ahi.
Un besito.Mar

Evita dijo...

El destí és molt savi, a cada moment ens porta el que necessitem, tot i que a vegades no en som conscients. Cal estar desperts i gaudir dels regals que ens cauen a cada instant i que a vegades no veiem!
Un petonàs, de cor

Zazpi dijo...

Que dir-te...
el millor del m�n retrobar amistats que han marcat la teva vida que sempre tens presents i com no s'agariexen les casualitats o el dest� la veritat es que sigui el que sigui no te preu el que un mateix aconsegueix el rerobar-s'hi de nou.

Una abra�ada maca.
Nikus*

esterdementa dijo...

M'encanta llegir això! Sóc feliç! Un treball més fet, un regal més a la teva vida i a la teva persona.
D'això es tracta! D'anar pujant, amunt, amunt! i a més a més sense parar. Ja no hi ha espera.
Nosaltres estem canviant! El món està canviant!

Gràcies per ser al meu costat en tot moment. Sóc tant feliç!

SHADOW dijo...

És una sort que la vida ens doni aquestes segones possibilitats però, sobretot, que tinguem el cor obert per aprofitar-les. Realment és emocionant i no imagines el que representa també per l'altra part. Només puc dir-te que, personalment, també m'emociona. Un petó molt gros

Anónimo dijo...

Què puc dir-te? Simplement que el que et vaig dir en aquell moment d'incertesa i d'emoció continguda va ser el que hauria volgut dir-te molt abans! Però ha fet falta la intervenció del destí o de la casualitat (com dius tu) per tenir l'ocasió d'expressar en veu alta el que el meu cor feia 10 anys que sentia! M'alegra haver-te retrobat (no saps com!), i tot i que sé que no podem canviar el passat, espero q encara no sigui massa tard per recuperar a una GRAN amiga! Gràcies a tu pel teu escrit...Ens veiem aviat!
Petonikus!

OTRAMIRADA dijo...

Reencuentro, palabras, lágrimas, despertar de los sentimientos aletargados, recuerdos que renacen, regalo de la vida-

Un beso

Mónica dijo...

Sentimientos verdaderos...nunca olvidados...

Qué lindo... bsss.

Me gustó conocerte. Nos vemos ¿si?

may dijo...

MAR, tienes razón...da igual por lo que fue...lo importante es que estamos aquí. *Gracias*

EVITA, és veritat...sempre tan encaparrats en la rutina i en nosaltres mateixo que no veiem el que passa al voltant... *mua*

ZAZPI...què dir-te...tu ho saps! *nikus*

ESTERDEMENTA...em fas por!jejej
m'alegro que siguis feliç! *gracies a tu*

SHADOW...sí, a vegades no saps pq pero la vida et dona alguna sorpresa..de les bones, vull dir! *Gracies*

ANONIM, gràcies per fer un pas, per sincerar-te, per fer-me emocionar...m'agrada sentir-te per aquí! *una altra abraçada sincera*

OTRAMIRADA, eso fue..un despertar de los sentimientos dormidos, y tambien un regalo. *Besos*

MONICA...gracias por leerme. Nos vemos, sí! *Saludos*

Miguel Barrios Payares dijo...

hola...
¿?
un saludo para ti.

may dijo...

MIGUEL...¿?...lo sé y lo siento...intentare hacer más posts en español...habla de un bonito reencuentro! *saludos*

Mónica dijo...

Hola volví...

Me interesa tu opinión, podrás pasar por mi blog a darme un consejo???

Gracias. bsss.

Mónica dijo...

Hola, volví... gracias por tu consejo, lo aprecié mucho en un momento que lo necesitaba.

Nos vemos ¿si? bsss.