martes, 28 de agosto de 2007

incertesa...


Per què tenim la necessitat de tenir-ho tot controlat??

què passa quan succeix alguna cosa inesperada?

doncs res, remuntar i seguir endavant.

Però... i quan no sabem què passarà?

Comences dient "doncs vaig allà on em depara la vida, em deixaré portar pel destí, no em preocupa perquè en aquests moments em sento plena, feliç..." però aquesta espera es va fent cada vegada més eterna, vull fer plans i no puc, tinc moltes ganes de fer coses i estic entre dues aigües...què dues?...hi ha tants camins davant meu que vull seguir...i al final ja no sé si vull saber el final, ja no sé si vull saber cap on es decantarà la meva vida, perquè això vol dir que s'acaben les altres coses. Evidentment hauré de deixar aquestes altres coses... Com diuen, has de deixar coses enrera si vols avançar. Però jo no les vull deixar, de moment les guardo, les reservo per més endavant.

Els meus principis es mouen...no canvien, només es mouen i es traslladen cap a un altre moment. El què ahir era una prioritat, ara ja no.


Demà es desfarà aquesta incertesa, es trencarà aquest aire que em manté en suspens i cauré de peus a terra (o de cap, mai se sap). Demà s'acabarà aquest joc que estic allargant (que ja no em pertoca) i m'enfrontaré amb la realitat. Demà em pot canviar la vida...o pot seguir tot igual.


Crec que estic preperada pel què vingui...i ho espero amb els braços oberts.

1 comentario:

Zazpi dijo...

M'alegro que t'agafis la vida d'aquesta manera, crec que es la millor perque no s'en treu res de donar-hi voltes.
El temps o cura tot i dels moments bons ja ens en cuidem de que perdurin a la nostre memoria...
Una abarçada maca
;*