arc de sant martí

"Quan algú mira un arc de sant martí, el que està veient en realitat és una llum dispersada per certes gotes de pluja. Una persona que es trobi just al costat de la primera, veurà llum dispersada per altres gotes. De manera que, encara que sembli graciós, por dir-se que cadascú veu el seu propi arc de sant martí, diferent del que veuen tots els altres. Només podràs veure l'arc de sant martí quan la llum del sol està darrera teu i la pluja està davant. Durant un dia assolellat, pots fer el teu propi arc de sant martí amb una manguera o regadora de jardí."

És curiós com la naturalesa ens ensenya a viure, i encara més curiós com les persones ens costa d'aprendre-ho. Penso que aquest és un exemple molt clar. Sovint ens sembla que tothom ha de veure les coses de la mateixa manera que les veu un mateix. Però resulta que una simple percepció no és tan simple, sinó que a part de les condicions personals de cadascú, interfereix els canvis constants del medi.

Hi ha persones que, no és que vegin l'arc de sant martí diferent que jo, sinó que sovint el veuen en blanc i negre, i més aviat negre que blanc. En certa manera, sento llàstima, i sobretot impotència, per no poder-les ajudar, ja que es perden la màgia dels colors.

Hi ha èpoques en què ens costa veure l'arc de sant martí, ja que després de la tormenta encara no surt el sol. I en aquestes èpoques, encara que surti el sol, quedem encegats i tanquem els ulls davant aquesta maravella. En aquests moments és quan t'has d'aixecar i treure forces d'on sigui per tirar endavant, per agafar una regadora... i fer-te el teu propi arc de colors.

Així doncs, tu tens la clau, ja que la bellesa està en els ulls de qui la mira.