Sé que en cada viatge les coses són molt diferents, però també sé que en tots i cadascun et topes amb gent molt especial, amb sentiments, amb somnis, amb il·lusions, i també amb decepcions, i també amb molts entrebancs. Totes aquestes coses passen, i acceptar-les ajuden a passar-les millor.
Però, com em prenc el meu viatge? doncs... no vull que sigui un passeig, no vull que sigui un passar de llarg de la vida d'altres persones...per tant, intentaré que aquest viatge sigui diferent, intentaré que aquest viatge sigui profitós, per l'altra gent i per mi, i sobretot, intentaré ajudar a qui ho necessiti, intentaré donar totes les coses bones de mi, per tal d'estimar i de ser estimada. Al cap i a la fi, és el que importa. En l'últim dia de viatge, abans de baixar del tren, m'agradaria mirar enrera i poder veure tota la felicitat en la gent que estimo, i m'agradaria poder-me sentir orgullosa de la meva vida.
2 comentarios:
Hola guapa!!
Itant que si, estic d'acord amb tu pel que fa el final del viatge..
Un petonas
feia molt que no escrivia...i tu, sense saber-ho, m'has fet tornar aquesta il·lusió...gràcies!
Publicar un comentario