quins records...!!!

diumenge...dia de relax, nit amb amics, barraques de girona, taller de dansa, una bona estona, desinhibició, un concert, vells temps, quins records...!!!

corren, corren pels carrers corren
paraules que no s'esborren,
imatges que no se'n van

ploren, ploren pels carrers ploren,
com gotes d'aigua s'enyoren
aquells que ja no es veuran


*GOSSOS, escolta i deixa't portar!

INTOLERÀNCIA

Sempre trobo el motiu perfecte per poder excusar algú, per poder-lo justificar i comprendre.
Perquè tinc un nivell de tolerància tan exageradament alt?? Doncs ja n'hi ha prou!

No tolero la violència.
No tolero els abusos.
No tolero les mentides.
No tolero la prepotència.
No tolero la discriminació.
No tolero el racisme.
No tolero el sexisme.
No tolero la humiliació.
No tolero la obligació i menys la prohibició.
No tolero la por.
No tolero la hipocresia.
No tolero deixar de banda els sentiments.
No tolero la gent que actua en base al que he dit.
I ja no tolero més la meva tolerància a tot!

*ÚLTIMO INSTANTE*

Llegaba su hora

y ella lo sabía.

Tenía miedo,

mas ella era valiente.

Aguantó día tras otro,

se despedía uno a uno,

con la mirada.

Y aprovechó,

cuando todo estaba traquilo,

para irse en paz.

Y se cerraron sus ojos para siempre.

Dejaba atrás hijos y nietos,

pero se le abría delante suyo

un mundo familiar y cálido,

arropada y guiada

por los que más había añorado.

tarde o temprano...
SIEMPRE SALE EL SOL.

BaJo La LLuViA

Hoy...
me pondría bajo la lluvia.

Hoy...
me desnudaría,
me pondría bajo la lluvia
y la dejaría caer.

Hoy...
sin paraguas,
sin protección,
me pondría bajo la lluvia.

Hoy...
para sentir el agua,
para limpiar mi mente,
mi cuerpo y mi alma.

Hoy...
para cerrar los ojos,
para sentir como se deslizan mis preocupaciones,
para quedarme tranquila,
para poder dormir sin sueños.

GAMBIA

Ha arribat el moment de parlar de Gambia.

Sense paraules. Indescriptible. Inoblidable.

I és que Gàmbia enganxa. I enganxa de tal manera, que només d'arribar aquí hagués tornat a marxar. I és que en aquests moment, quan ja han passat dos mesos, necessito recordar, necessito tornar-hi, encara que sigui a través de la imaginació...

La llum de Gàmbia, els seus colors, el seu gust...i sobretot, la seva gent. Evidentment que hi ha de tot, ara no tot serà de color de rosa, però la majoria, gent amable, calmada, simpàtica, sempre apunt per regalar-te un somriure. I el millor de tot: ELS NENS. Encara veig la seva mirada, la seva cara il·luminada per un caramel (mindi!!!!!!!!!!!), o simplement, per haver-li dit alguna cosa. I encara sento les seves veus, jugant, rient, cridant, cantant, cantant-nos a nosaltres ("beautiful flowers..."). Més que coses concretes, és la sensació..de relax, de estar bé amb un mateix, de plenitud.

Ho enyoro, ho enyoro molt. Fins aviat Gàmbia!

http://www.gambiaexperience.es/